GEPHRAS / GEPHRAS2
  • Project
  • Team
  • User Guide
  • Dictionary
  • Activities
  • Cooperation partners
  • Bibliography
  • Contact
GEPHRAS / GEPHRAS2
  • Project
  • Team
  • User Guide
  • Dictionary
  • Activities
  • Cooperation partners
  • Bibliography
  • Contact

avia

[ˈaːvja]

ape

N + Adj/AdjP (or Adj + N)

Genoese Italian
ape fastidiosa
[ˈaːvja fastiˈdiusa]
avia ascidiosa
avia aggresciva
[ˈaːvja (a)gˑreˈʃiva]
ape aggressiva
avia assasciña
[ˈaːvja (a) sˑaˈʃiŋa]
ape assassina

N + Prep + N (avia)

Genoese Italian
besiggiâ d’avia
[beziˈd͡ʒaː d ˈaːvja]
puntura d’ape
besiggio de l’avia
[beziˈd͡ʒˑu de l ˈaːvja]
pungiglione dell’ape
boggio d’avie
[ˈbud͡ʒˑu d ˈaːvje]
Da-o borbonâ ch’o se sente, se diæ che ghe segge un boggio d’avie chì da-a vixin.
alveare
Dal ronzio si direbbe che qui nei paraggi ci sia un alveare.
çeia d’avie
[ˈsei̯a d ˈaːvje]
E candeie fæte co-a çeia d’avie costan ciù tanto che quelle ordenäie.
cera d’api
Le candele di cera d’api costano più di quelle comuni.
colònia d’avie
[kuˈlɔɲˑa d ˈaːvje]
colonia d’api
nio d’avie
[ˈniːu d ˈaːvje]
nido d’api
nuvia d’avie
[ˈnyːvja d ˈaːvje]
nugolo d’api
sagoggio de l’avia
[saˈgud͡ʒˑu de l ˈaːvja]
pungiglione dell’ape
sciammo d’avie
[ˈʃamˑu d ˈaːvje]
sciame d’api

N (Subj) + V (or V + N (predicative complement of the subject))

Genoese Italian
e avie sciamman
[j ˈaːvje ˈʃamˑaŋ]
le api sciamano
l’avia a borboña
[l ˈaːvjaː burˈbuŋˑa]
l’ape ronza
l’ape romba [rar.; indica un ronzio più forte]
l’avia a l’assagoggia (qcn.)
[l ˈaːvjaː l asaˈgud͡ʒˑa kwarkeˈdyŋ]
Dòppo che s’é stæto assagoggiou da unn’avia, besorriæ çercâ d’allevâ o besiggio d’inta feria e mettighe da giassa in çimma.
l’ape punge (qcn.)
l’ape morde (qcn.) [fam.]
Dopo essere stati punti da un’ape, bisognerebbe cercare di togliere il pungiglione dalla ferita e di metterci sopra del ghiaccio.
l’avia a l’impolliña
[l ˈaːvjaː l inpuˈliŋˑa]
l’ape impollina
l’avia a ponze (qcn.), l’avia a ponziggia (qcn.)
[l ˈaːvjaː puŋze kwarkeˈdyŋ], [l ˈaːvjaː puŋˈzid͡ʒˑa kwarkeˈdyŋ]
l’ape punge (qcn.)
l’ape morde (qcn.) [fam.]
l’avia a s’appösa (in sce qcs.), l’avia a se pösa (in sce qcs.)
[l ˈaːvjaː s aˈpɔːsa ŋ ʃe kwarˈkɔːsa, l ˈaːvjaː se ˈpɔːsa ŋ ʃe kwarˈkɔːsa]
l’ape si posa (su qcs.)
l’avia a xeua
[l ˈaːvjaː ˈʒøːa]
E avie xeuan d’into boggio quande a temperatua de l’äia a l’é ciù erta de 10 °C.
l’ape vola
Le api volano dall’alveare quando la temperatura esterna è superiore ai 10 °C.
l’avia a xoatta
[l ˈaːvjaː ˈʒwatˑa]
l’ape svolazza

V + N (DirObj or its predicative complement)

Genoese Italian
allevâ e avie
[alˑeˈv(aː) e ˈaːvje], [alˑeˈvei̯ ˈaːvje]
O barba do Tiodöo o l’allevava e avie inta villa ch’o l’aiva sciù into paise.
allevare le api
Lo zio Teodoro allevava le api nella casa che aveva su in paese.

V + N (IndirObj or its predicative complement, or else agent complement)

Genoese Italian
ëse aggivou da-e avie
[ˈeːs(e) ad͡ʒiˈvɔu̯ dɛː ˈaːvje], [ˈeːs(e) ad͡ʒiˈvɔu̯ dai̯ ˈaːvje], [ˈeːs(e) ad͡ʒiˈvɔu̯ dei̯ ˈaːvje]
essere assalito dalle api
ëse assagoggoiu da unn’avia
[ˈeːs(e) asaguˈd͡ʒɔu̯ da n ˈaːvja]
essere punto da un’ape
essere morso da un’ape [fam.]
ëse ponto da unn’avia
[ˈeːs(e) ˈpuŋtu da n ˈaːvja]
essere punto da un’ape
essere morso da un’ape [fam.]
ëse ponziggiou da unn’avia
[ˈeːs(e) puŋziˈd͡ʒɔu̯ da n ˈaːvja]
essere punto da un’ape
essere morso da un’ape [fam.]

Further structures

Genoese Italian
avia operäia
[ˈaːvj(a) upeˈraːja]
ape operaia
avia regiña
[ˈaːvj(a) reˈd͡ʒiŋˑa]
Pe commun, l’avia regiña a l’é a moæ de tutte e avie che vive inte un boggio.
ape regina
Di solito, l’ape regina è la madre di tutte le api che vivono in un alveare.
e avie sciamman d’into boggio
[j ˈaːvje ˈʃamˑaŋ d iŋtu ˈbud͡ʒˑu]
le api sciamano dall’alveare
l'avia a sussa o sugo de scioe
[l ˈaːvjaː ˈsysˑɔu̯ ˈsyːgu de ˈʃuːe]
Unna vòtta ch’an sussou o sugo de scioe, e avie tornan verso o boggio pe-a produçion de l’amê.
l’ape succhia il nettare
l’ape sugge il nettare [aul., rar.]
Una volta succhiato il nettare dei fiori, le api tornano verso l’alveare per la produzione del miele.
l'avia a sussa o sugo de scioî [disus.]
[l ˈaːvjaː ˈsysˑɔu̯ ˈsyːgu de ˈʃwiː]
l’ape succhia il nettare
l’ape sugge il nettare [aul., rar.]

Historical phrasemes found in DESGEL

Genoese ancient Genoese
boggio d’avie
alquanti bogli d’ave (s. XIV: DESGEL)
«Avia operäia».

[ZE] A collocaçion a rappresenta unn’avia, vestia da operäio (co-o vestî da travaggio e i attressi), ch’a produe l’amê inte un boggio.

[IT] La combinazione rappresenta un’ape, vestita da operaio (si notano la tuta e gli attrezzi da lavoro), che produce il miele in un alveare.

[[EN] This illustration shows a bee dressed like a factory worker (it is wearing an overall and a tool belt), in the act of producing honey in a beehive. The bee is dressed like this to reflect the literal meaning of «avia operäia» (‘worker bee’).

[DE] Das Bild zeigt eine Biene, die – entsprechend der wörtlichen Bedeutung des Kollokators “operaia” – ein Arbeitsoutfit anhat (man beachte den Arbeitskittel sowie den Werkzeuggürtel) und – entsprechend der eigentlichen Bedeutung (‘Arbeiterbiene / Arbeiterin’) und eines Teils ihrer Aufgaben im Bienenvolk – gerade dabei ist, im Inneren eines Bienenstocks Honig zu produzieren.
© Autelli, Erica / Lusito, Stefano / Konecny, Christine / Toso, Fiorenzo (2018-2021, A-C): With linguistic support by Alessandro Guasoni and drawings by Matteo Merli.
© Autelli, Erica / Konecny, Christine / Guasoni, Alessandro / Imperiale, Riccardo / Lusito, Stefano / Toso, Fiorenzo (2020-2025, D-Z): With drawings by Matteo Merli.
This work is licensed under CC BY-NC-ND 4.0
Login